Hedy Lamarr

Inventora
Va ser “la dona més bella de la història del cinema”, el model femení en el qual es van basar els personatges de Blancaneu i Cat Woman, però també va ser la inventora del sistema de comunicacions denominat tècnica de transmissió en l’espectre eixamplat, en el qual es fonamenten totes les tecnologies sense fil, com ara el Bluetooth i el wifi, de què disposem en l’actualitat. Hedy Lamarr sempre va voler deixar una empremta, però només la van jutjar per la seua cara i el seu cos; ningú no hi va veure la inventora i l’enginyera de telecomunicacions, només l’actriu. Ella sempre va voler que la gent la vera de debò i coneguera la seua història, i encara que en els seus darrers anys es va aïllar de tot i de tothom, ens va deixar gravat el relat de la seua vida en unes cintes descobertes l’any 2016. Aquesta és la seua vertadera història.

Hedy Lamarr va nàixer a Viena el 9 de novembre del 1914 com Hedwig Eva Maria Kiesler. Va ser l’única filla d’un banquer de Lemberg (avui Lviv, Ucraïna) i una pianista de Budapest. En la infància, va destacar per la seua aguda intel·ligència i per la seua passió per muntar i desmuntar qualsevol cosa que tinguera a mà. En l’adolescència, convertida ja en una dona bellíssima, desafiadora, lliure, un enfant terrible tal com es va definir ella mateixa, va abandonar els estudis d’enginyeria i començà a treballar en la indústria del cinema a Viena. Va arribar a la fama el 1932 amb la polèmica pel·lícula Èxtasi, en la qual apareixia nua i en què, per primera vegada en el cinema, es va mostrar el rostre d’una actriu durant un orgasme. La fama va donar pas ràpidament a l’infern: el seu èxit va cridar l’atenció d’un magnat dels armaments, Fritz Mandl, i son pare es va afanyar a tapar la vergonya social que li va provocar la pel·lícula, casant-la amb ell amb només 19 anys.

Després, va haver de suportar una gelosia malaltissa i una vigilància contínua; el seu marit va arribar fins i tot a comprar tantes còpies de la pel·lícula com va poder. Ella va passar a ser el trofeu que exhibia un tirà que proporcionava armes a Hitler i Mussolini. Durant la seua captivitat, i mentre desfilava per davant dels alts càrrecs nazis, va recopilar tota la informació que va poder sobre les característiques de l’última tecnologia armamentística del Tercer Reich. Quan en va tenir ocasió, va fugir. Perseguida pels guardaespatles del seu marit, aconseguí amb tot arribar a París primer, a Londres més tard, i finalment va aconseguir embarcar-se en un transatlàntic cap als Estats Units. A bord, va conèixer un productor de pel·lícules anomenat Louis B. Mayer, que li va oferir treball en la Metro-Goldwyn-Mayer. Havia nascut la que va ser l’actriu més glamurosa de Hollywood durant els anys 40, i al mateix temps s’havia alçat el mur inexpugnable que amagaria i tancaria la dona inventora i intel·ligent.

En el món en guerra del 1941, Hedy va voler oferir als Aliats el seu coneixement sobre l’armament nazi treballant com a enginyera al National Inventors Council. La seua oferta, però, va ser rebutjada, i li aconsellaren que en lloc d’això usara el seu físic per a vendre bons de guerra. Amb tot, no es va acovardir ni va cedir: l’enfant terrible no havia deixat mai de ser-ho. Va fer el que li demanaven, va vendre en una nit 7 milions de dòlars en bons, però no va renunciar mai als seus invents.

Hedy era ben conscient de fins a quin punt eren crítiques per a la guerra les transmissions per ràdio, tant de comunicacions com de senyals per a guiar míssils. Va idear un sistema de transmissió que fragmentava els missatges en parts petites, cadascuna de les quals es transmetia seqüencialment canviant de freqüència de manera pseudoaleatòria, cosa que feia gairebé impossible recompondre el missatge. El problema de la sincronització entre l’emissor i el receptor el va resoldre amb l’ajuda d’un compositor dadaista, George Antheil, expert a sincronitzar instruments per crear melodies. El 10 de juny del 1941 van presentar al registre la sol·licitud de patent Secret communication system. Hedy va signar aquesta i moltes altres patents que van venir després amb el seu cognom de soltera, Markey. L’ideal patriarcal de bellesa que Hedy Lamarr representava restava fora de perill, però la seua ànima va quedar així fatalment migpartida. Quan, al final de la vida, van arribar-li els reconeixements com a inventora, ja era tard, i la seua amargura, molt gran. En la concessió del prestigiós Premi Pioneer d’enginyeria va restar impassible, i va comentar només: “Ja era hora”.

Va morir el 19 de gener del 2000 a Florida, i es van escampar les seues cendres pels boscos de Viena de la seua infància. L’enfant terrible finalment va aconseguir que la veren més enllà de la seua pròpia bellesa. La seua Àustria natal celebra el Dia de l’Inventor el 9 de novembre en honor seu.

Artista: Carla Fuentes

Ubicació: Seu Las Naves Ajuntament de València. C/Juan Verdeguer, 16.

Plànol
foto mural

Universitat Politècnica de València - 2020
webmaster: yosedo AT upv.es